Esgotament de costos
L’esgotament de costos és un mètode per assignar el cost de l’extracció de recursos naturals a les unitats produïdes. El concepte s’utilitza per determinar l’import del cost d’extracció que es pot carregar a la despesa. L'esgotament de costos implica els passos següents:
Determineu la inversió total en el recurs (com ara comprar una mina de carbó).
Determineu la quantitat total de recursos extraïbles (com ara tones de carbó disponibles).
Assigneu els costos a cada unitat consumida del recurs, en funció de la proporció de la quantitat total disponible que s'ha utilitzat.
Una alternativa a l’esgotament dels costos és l’esgotament percentual, on un percentatge específic de minerals es multiplica pels ingressos bruts generats per una propietat durant l’any fiscal. Hi ha restriccions sobre l’ús d’aquest mètode. Per exemple, s’ha d’utilitzar l’esgotament dels costos per a la fusta de peu.
L'esgotament dels costos és similar a la depreciació, on el cost d'un actiu material es carrega de forma ratificable a la despesa durant un període de temps. Hi ha dues diferències clau entre l’esgotament dels costos i la depreciació, que són:
L'esgotament dels costos només es pot utilitzar per als recursos naturals, mentre que la depreciació es pot utilitzar per a tots els actius materials
L'esgotament dels costos varia en funció dels nivells d'ús, mentre que la depreciació és un càrrec periòdic fix
