Definició de la contribució
La contribució és l’import dels ingressos restants després de restar tots els costos directes dels ingressos. Aquesta resta és l'import disponible per pagar pels costos fixos que incorri una empresa durant un període d'informes. Qualsevol excés de contribució sobre els costos fixos és igual al benefici obtingut.
Els costos directes són els costos que varien directament amb els ingressos, com ara el cost de materials i comissions. Per exemple, si una empresa té ingressos de 1.000 dòlars i costos directes de 800 dòlars, té un import residual de 200 dòlars que es pot contribuir al pagament de costos fixos. Aquest import de 200 dòlars és la contribució derivada de les operacions.
El concepte de contribució se sol denominar marge de contribució, que és l’import residual dividit entre els ingressos. És més fàcil avaluar la contribució percentualment, per veure si hi ha canvis en la proporció de contribució als ingressos al llarg del temps.
La contribució s’ha de calcular utilitzant la base comptable de meritació, de manera que tots els costos relacionats amb els ingressos es reconeixin en el mateix període que els ingressos. En cas contrari, l'import de la despesa reconeguda pot incloure incorrectament els costos no relacionats amb els ingressos o no incloure els costos que haurien d'estar relacionats amb els ingressos.
El concepte de contribució és útil per determinar el preu més baix possible en el qual s’haurien de cobrar els productes i serveis i, tot i així, cobrir tots els costos fixos. Per tant, un coneixement detallat de la contribució és útil en les situacions següents:
Preus. Els acords especials sobre preus haurien de dissenyar-se per produir una certa quantitat de contribució; en cas contrari, una empresa perd bàsicament diners cada vegada que fa una venda.
Les despeses de capital. La direcció pot estimar com les despeses per actius fixos alteren la quantitat de costos directes incorreguts i com això afecta els beneficis. Per exemple, una despesa d’un robot pot reduir els costos laborals directes, però augmenta els costos fixos.
Pressupost. L’equip directiu pot utilitzar estimacions de vendes, costos directes i costos fixos per preveure els nivells de beneficis en períodes futurs.
Un resultat comú de l’anàlisi de les contribucions és una major comprensió del nombre d’unitats de producte que s’han de vendre per donar suport a un augment incremental dels costos fixos. Aquest coneixement es pot utilitzar per reduir els costos fixos o augmentar el marge de contribució de les vendes de productes, ajustant així els beneficis.
